oidà
Catalan
Etymology
From Old Catalan odà, under influence from oi.
Pronunciation
- (Balearic, Valencian) IPA(key): /ojˈda/
- (Central) IPA(key): /ujˈda/
Interjection
oidà
- Indicating admiration and surprise.
- 1934, Joan Puig i Ferreter, Camins de França:
- ¡Són deu francs! Oidà! No ha estat del tot perduda la visita a monsieur Ponchon.
- It's ten francs! Hurrah! The visit with monsieur Ponchon wasn't a total loss!
Further reading
- “oidà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.