malviure

malviure

Catalan

Etymology

mal- +‎ viure

Verb

malviure (first-person singular present malvisc, past participle malviscut)

1. (intransitive) to live poorly
   • 2019 June 21, Ima Sanchís, “"Vivim en una societat fracturada que anhela la trobada"”, in La Vanguardia‎:

     Vaig ser pobríssima durant molts anys. El meu pare no tenia feina, malvivíem a casa dels avis.

     I was extremely poor for many years. My father didn't have a job; we lived poorly in my grandparents' house.

Conjugation

    Conjugation of malviure (second conjugation, vowel stem with imperfect -via)

infinitive			malviure
present participle			malvivint
past participle				masculine		feminine
		singular		malviscut		malviscuda
		plural		malviscuts		malviscudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	malvisc	malvius	malviu	malvivim	malviviu	malviuen
	imperfect	malvivia	malvivies	malvivia	malvivíem	malvivíeu	malvivien
	future	malviuré	malviuràs	malviurà	malviurem	malviureu	malviuran
	preterite	malvisquí	malvisqueres	malvisqué	malvisquérem	malvisquéreu	malvisqueren
	conditional	malviuria	malviuries	malviuria	malviuríem	malviuríeu	malviurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	malvisqui	malvisquis	malvisqui	malvisquem	malvisqueu	malvisquin
	imperfect	malvisqués	malvisquessis	malvisqués	malvisquéssim	malvisquéssiu	malvisquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	malviu	malvisqui	malvisquem	malviviu	malvisquin

Further reading

• “malviure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “malviure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “malviure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “malviure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.