fregir

fregir

Catalan

Etymology

From Latin frīgere, present active infinitive of frīgō, from Proto-Indo-European *bʰer-.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /fɾəˈʒi/
• (Valencian) IPA^(key): /fɾeˈd͡ʒiɾ/

• Audio (Valencian)

  (file)

Verb

fregir (first-person singular present fregeixo, past participle fregit)

1. to fry (cook in oil)

Conjugation

Conjugation of fregir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			fregir
present participle			fregint
past participle				masculine		feminine
		singular		fregit		fregida
		plural		fregits		fregides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	fregeixo	fregeixes	fregeix	fregim	fregiu	fregeixen
	imperfect	fregia	fregies	fregia	fregíem	fregíeu	fregien
	future	fregiré	fregiràs	fregirà	fregirem	fregireu	fregiran
	preterite	fregí	fregires	fregí	fregírem	fregíreu	fregiren
	conditional	fregiria	fregiries	fregiria	fregiríem	fregiríeu	fregirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	fregeixi	fregeixis	fregeixi	fregim	fregiu	fregeixin
	imperfect	fregís	fregissis	fregís	fregíssim	fregíssiu	fregissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	fregeix	fregeixi	fregim	fregiu	fregeixin

Further reading

• “fregir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “fregir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “fregir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “fregir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Occitan

Etymology

From Old Occitan, from Latin frīgere, present active infinitive of frīgō.

Pronunciation

• Audio (Languedocien)

  (file)

Verb

fregir (past participle fregit)

1. to fry (cook in oil)

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.