esmortir

esmortir

Catalan

Etymology

es- +‎ mort +‎ -ir

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /əz.muɾˈti/
• (Central) IPA^(key): /əz.murˈti/
• (Valencian) IPA^(key): /ez.moɾˈtiɾ/

Verb

esmortir (first-person singular present esmorteixo, past participle esmortit)

1. (transitive) to deaden
2. (transitive) to muffle

   Synonym: esmorteir

3. (takes a reflexive pronoun) to pass out

   Synonym: desmaiar

4. (figuratively, takes a reflexive pronoun) to pass away, to die out, to fade
   • 1920, Joaquim Ruyra, L'idil·li d'en Temme:

     A l'horitzó marí, el tornassol crepuscular, esmortint-se, moradejava.

     On the marine horizon, the crepuscular sheen, dying away, turned violet.

Conjugation

Conjugation of esmortir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			esmortir
present participle			esmortint
past participle				masculine		feminine
		singular		esmortit		esmortida
		plural		esmortits		esmortides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmorteixo	esmorteixes	esmorteix	esmortim	esmortiu	esmorteixen
	imperfect	esmortia	esmorties	esmortia	esmortíem	esmortíeu	esmortien
	future	esmortiré	esmortiràs	esmortirà	esmortirem	esmortireu	esmortiran
	preterite	esmortí	esmortires	esmortí	esmortírem	esmortíreu	esmortiren
	conditional	esmortiria	esmortiries	esmortiria	esmortiríem	esmortiríeu	esmortirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esmorteixi	esmorteixis	esmorteixi	esmortim	esmortiu	esmorteixin
	imperfect	esmortís	esmortissis	esmortís	esmortíssim	esmortíssiu	esmortissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	esmorteix	esmorteixi	esmortim	esmortiu	esmorteixin

Derived terms

• esmortiment

Related terms

• amortir

Further reading

• “esmortir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.