champar
Franco-Provençal
Etymology
From champ.
Verb
champar
- to throw
Conjugation
![](Images/wiktionary/Blason_Panarpitan.png.webp)
infinitive | champar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | champent | ||||||
auxiliary | avêr | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | champâ | champaye | |||||
plural | champâs | champayes | |||||
singular | plural | ||||||
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
indicative | je (j') | te (t') | il/el | nos | vos | ils/els | |
present | champo | champes | champe | champens | champâds | champont | |
imperfect | champâvo | champâves | champâve | champâvans | champâvâds | champâvant | |
preterite | champé | champés | champat | champens champérens | champétes | champéront | |
future | champeré | champerés | champerat | champerens | champeréds | champeront | |
conditional | champerê | champerês | champerêt | champerans | champerâds | champerant | |
subjunctive | que je (j') | que te (t') | qu'il/el | que nos | que vos | qu'ils/els | |
present | champo | champes | champe | champens | champâds | champont | |
imperfect | champésso | champésses | champésse | champéssens | champésséds | champéssont | |
imperative | — | te | — | nos | vos | — | |
champa | champens | champâds |