vèncer

vèncer

See also: vencer and véncer

Catalan

Alternative forms

• véncer (Valencian)

Etymology

From Old Catalan vèncer~vençre, from Latin vincere, vincō, from Proto-Italic *winkō, from Proto-Indo-European *wi-n-k-, nasal infix from *weyk- (“to overcome”). Compare Occitan vèncer), French vaincre, Spanish vencer).

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /ˈvən.sə/
• (Central) IPA^(key): /ˈbɛn.sə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈven.seɾ/

• Audio

  (file)

Verb

vèncer (first-person singular present venço, past participle vençut)

1. to win
2. to defeat

Conjugation

Conjugation of vèncer (second conjugation)

infinitive			vèncer
present participle			vencent
past participle				masculine		feminine
		singular		vençut		vençuda
		plural		vençuts		vençudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	venço	vences	venç	vencem	venceu	vencen
	imperfect	vencia	vencies	vencia	vencíem	vencíeu	vencien
	future	venceré	venceràs	vencerà	vencerem	vencereu	venceran
	preterite	vencí	venceres	vencé	vencérem	vencéreu	venceren
	conditional	venceria	venceries	venceria	venceríem	venceríeu	vencerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	venci	vencis	venci	vencem	venceu	vencin
	imperfect	vencés	vencessis	vencés	vencéssim	vencéssiu	vencessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	venç	venci	vencem	venceu	vencin

Derived terms

• vencedor
• vencible
• venciment

Related terms

• convèncer

References

• “vèncer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vèncer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “vèncer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vèncer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.