vianant

vianant

Catalan

Etymology

From older viandant, from Latin viāns (“travelling”), possibly influenced by anar (“to go”).

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /vi.əˈnant/
• (Central) IPA^(key): /bi.əˈnan/
• (Valencian) IPA^(key): /vi.aˈnant/

Noun

vianant m or f (plural vianants)

1. pedestrian
   • 2019 May 28, Gemma Garrido Granger, “Vianants ‘zombis’, la nova amenaça viària mundial”, in Ara‎:

     Segons un estudi del British Medical Journal, un terç dels vianants caminen distrets i amb els ulls fixos a la pantalla del telèfon.

     According to a study from the British Medical Journal, a third of pedestrians walk while distracted and with their eyes fixed on the screen of their phone.

Related terms

• via

Further reading

• “vianant” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vianant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “vianant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vianant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.