vermell
Catalan
Etymology
From Old Catalan vermell~vermeyl, from Latin vermiculus (“little worm”). Compare Occitan vermelh, French vermeil, Spanish bermejo. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /vəɾˈməʎ/
- (Central) IPA(key): /bərˈmɛʎ/
- (Valencian) IPA(key): /veɾˈmeʎ/
Audio (file)
Adjective
vermell (feminine vermella, masculine plural vermells, feminine plural vermelles)
- red, vermilion (blood red)
- Synonym: roig
Derived terms
- becvermell
- envermellir
- posar-se vermell
- tornar-se vermell
- vermellejar
- vermellenc
- vermellet
- vermellor
- vermellós
Noun
vermell m (plural vermells)
- the colour red/vermilion
See also
| blanc | gris | negre |
| roig, vermell; carmesí | taronja; marró | groc; crema |
| verd llima | verd | |
| cian; xarxet | atzur | blau |
| violat; indi | magenta; lila, porpra | rosa |
References
- “vermell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “vermell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “vermell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vermell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.