assotar
Catalan
Etymology
From assot + -ar, attested from the 14th century.[1]
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /ə.soˈta/
- (Central) IPA(key): /ə.suˈta/
- (Valencian) IPA(key): /a.soˈtaɾ/
Verb
assotar (first-person singular present assoto, past participle assotat)
- (transitive) to flog, to flagellate
- Synonym: flagel·lar
Conjugation
Conjugation of assotar (first conjugation)
infinitive | assotar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | assotant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | assotat | assotada | |||||
plural | assotats | assotades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | assoto | assotes | assota | assotem | assoteu | assoten | |
imperfect | assotava | assotaves | assotava | assotàvem | assotàveu | assotaven | |
future | assotaré | assotaràs | assotarà | assotarem | assotareu | assotaran | |
preterite | assotí | assotares | assotà | assotàrem | assotàreu | assotaren | |
conditional | assotaria | assotaries | assotaria | assotaríem | assotaríeu | assotarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | assoti | assotis | assoti | assotem | assoteu | assotin | |
imperfect | assotés | assotessis | assotés | assotéssim | assotéssiu | assotessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | assota | assoti | assotem | assoteu | assotin |
References
- “assotar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “assotar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “assotar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “assotar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.