sotragar

sotragar

Catalan

Etymology

From earlier (now dialectal) soldregar, from *soldegar.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /so.tɾəˈɡa/
• (Central) IPA^(key): /su.tɾəˈɡa/
• (Valencian) IPA^(key): /so.tɾaˈɡaɾ/

Verb

sotragar (first-person singular present sotrago, past participle sotragat)

1. (transitive) to jolt, to shake
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 4, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     Perquè, què podia ser aquella porta sotragada sinó la idea pura de l'horror?

     Because what could that door that was being shaken be but the pure idea of horror?

Conjugation

Conjugation of sotragar (first conjugation)

infinitive			sotragar
present participle			sotragant
past participle				masculine		feminine
		singular		sotragat		sotragada
		plural		sotragats		sotragades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sotrago	sotragues	sotraga	sotraguem	sotragueu	sotraguen
	imperfect	sotragava	sotragaves	sotragava	sotragàvem	sotragàveu	sotragaven
	future	sotragaré	sotragaràs	sotragarà	sotragarem	sotragareu	sotragaran
	preterite	sotraguí	sotragares	sotragà	sotragàrem	sotragàreu	sotragaren
	conditional	sotragaria	sotragaries	sotragaria	sotragaríem	sotragaríeu	sotragarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sotragui	sotraguis	sotragui	sotraguem	sotragueu	sotraguin
	imperfect	sotragués	sotraguessis	sotragués	sotraguéssim	sotraguéssiu	sotraguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	sotraga	sotragui	sotraguem	sotragueu	sotraguin

Derived terms

• sotrac
• sotraguejar

Related terms

• trac

Further reading

• “sotragar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “sotragar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “sotragar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.