artigar

artigar

Catalan

Etymology

artiga +‎ -ar

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /əɾ.tiˈɡa/
• (Central) IPA^(key): /ər.tiˈɡa/
• (Valencian) IPA^(key): /aɾ.tiˈɡaɾ/

Verb

artigar (first-person singular present artigo, past participle artigat)

1. (transitive) to bring under cultivation

   Synonyms: fer artiga, eixermar

   • 1979, Xavier Fàbregas, Tradicions, mites i creences dels catalans:

     L'assentament de la població a partir de l'Alta Edat Mitjana es fa artigant el bosc; cada clariana és el punt de desenvolupament d'una masia, i les terres de conreu cal guanyar-les tot apartant soques d'alzina, de faig i de pi.

     The settlement of the population beginning in the High Middle Ages clears the woods for cultivation; each clearing is the focus of development of a manor and the cultivated lands must be won by pushing aside stumps of holm oaks, beeches, and pines.

Conjugation

Conjugation of artigar (first conjugation)

infinitive			artigar
present participle			artigant
past participle				masculine		feminine
		singular		artigat		artigada
		plural		artigats		artigades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	artigo	artigues	artiga	artiguem	artigueu	artiguen
	imperfect	artigava	artigaves	artigava	artigàvem	artigàveu	artigaven
	future	artigaré	artigaràs	artigarà	artigarem	artigareu	artigaran
	preterite	artiguí	artigares	artigà	artigàrem	artigàreu	artigaren
	conditional	artigaria	artigaries	artigaria	artigaríem	artigaríeu	artigarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	artigui	artiguis	artigui	artiguem	artigueu	artiguin
	imperfect	artigués	artiguessis	artigués	artiguéssim	artiguéssiu	artiguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	artiga	artigui	artiguem	artigueu	artiguin

Derived terms

• artigatge

Further reading

• “artigar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.