sagnar
Catalan
Etymology
From Old Catalan sagnar, from Latin sanguināre, a verb based on sanguis (“blood”). First attested in 1309.[1] Compare Occitan sagnar, French saigner, Spanish sangrar).
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /səɡˈna/
- (Valencian) IPA(key): /saɡˈnaɾ/
Verb
sagnar (first-person singular present sagno, past participle sagnat)
- to bleed
Conjugation
Conjugation of sagnar (first conjugation)
| infinitive | sagnar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | sagnant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | sagnat | sagnada | |||||
| plural | sagnats | sagnades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | sagno | sagnes | sagna | sagnem | sagneu | sagnen | |
| imperfect | sagnava | sagnaves | sagnava | sagnàvem | sagnàveu | sagnaven | |
| future | sagnaré | sagnaràs | sagnarà | sagnarem | sagnareu | sagnaran | |
| preterite | sagní | sagnares | sagnà | sagnàrem | sagnàreu | sagnaren | |
| conditional | sagnaria | sagnaries | sagnaria | sagnaríem | sagnaríeu | sagnarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | sagni | sagnis | sagni | sagnem | sagneu | sagnin | |
| imperfect | sagnés | sagnessis | sagnés | sagnéssim | sagnéssiu | sagnessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | sagna | sagni | sagnem | sagneu | sagnin | ||
Related terms
- sang
References
- “sagnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “sagnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “sagnar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “sagnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.