arrelar
Catalan
Etymology
arrel (“root”) + -ar
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /ə.rəˈla/
- (Valencian) IPA(key): /a.reˈlaɾ/
- Rhymes: -a(ɾ)
Verb
arrelar (first-person singular present arrelo, past participle arrelat)
- (intransitive, reflexive) to take root, to settle down
Conjugation
Conjugation of arrelar (first conjugation)
infinitive | arrelar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | arrelant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | arrelat | arrelada | |||||
plural | arrelats | arrelades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | arrelo | arreles | arrela | arrelem | arreleu | arrelen | |
imperfect | arrelava | arrelaves | arrelava | arrelàvem | arrelàveu | arrelaven | |
future | arrelaré | arrelaràs | arrelarà | arrelarem | arrelareu | arrelaran | |
preterite | arrelí | arrelares | arrelà | arrelàrem | arrelàreu | arrelaren | |
conditional | arrelaria | arrelaries | arrelaria | arrelaríem | arrelaríeu | arrelarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | arreli | arrelis | arreli | arrelem | arreleu | arrelin | |
imperfect | arrelés | arrelessis | arrelés | arreléssim | arreléssiu | arrelessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | arrela | arreli | arrelem | arreleu | arrelin |
Derived terms
- arrelament
Further reading
- “arrelar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “arrelar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “arrelar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “arrelar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.