arraulir

arraulir

Catalan

Etymology

From dissimilation of earlier *arreorir, from Vulgar Latin *adrigorire or *inrigorire, from Latin rigor.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ə.rəwˈli/
• (Valencian) IPA^(key): /a.rawˈliɾ/

Verb

arraulir (first-person singular present arrauleixo, past participle arraulit)

1. (transitive) to bend

   Synonyms: ajupir, abatre

Conjugation

Conjugation of arraulir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			arraulir
present participle			arraulint
past participle				masculine		feminine
		singular		arraulit		arraulida
		plural		arraulits		arraulides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arrauleixo	arrauleixes	arrauleix	arraulim	arrauliu	arrauleixen
	imperfect	arraulia	arraulies	arraulia	arraulíem	arraulíeu	arraulien
	future	arrauliré	arrauliràs	arraulirà	arraulirem	arraulireu	arrauliran
	preterite	arraulí	arraulires	arraulí	arraulírem	arraulíreu	arrauliren
	conditional	arrauliria	arrauliries	arrauliria	arrauliríem	arrauliríeu	arraulirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arrauleixi	arrauleixis	arrauleixi	arraulim	arrauliu	arrauleixin
	imperfect	arraulís	arraulissis	arraulís	arraulíssim	arraulíssiu	arraulissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	arrauleix	arrauleixi	arraulim	arrauliu	arrauleixin

Derived terms

• arrauliment
• arraulir-se

Further reading

• “arraulir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “arraulir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “arraulir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “arraulir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.