reveixinar
Catalan
Etymology
From revessar.
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /rə.və.ʃiˈna/
- (Central) IPA(key): /rə.bə.ʃiˈna/
- (Valencian) IPA(key): /re.vej.ʃiˈnaɾ/
Verb
reveixinar (first-person singular present reveixino, past participle reveixinat)
- (intransitive) to put up, to stiffen
- (takes a reflexive pronoun) to stiffen, to stick up
Synonyms
- enreveixinar
Conjugation
Conjugation of reveixinar (first conjugation)
| infinitive | reveixinar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | reveixinant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | reveixinat | reveixinada | |||||
| plural | reveixinats | reveixinades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | reveixino | reveixines | reveixina | reveixinem | reveixineu | reveixinen | |
| imperfect | reveixinava | reveixinaves | reveixinava | reveixinàvem | reveixinàveu | reveixinaven | |
| future | reveixinaré | reveixinaràs | reveixinarà | reveixinarem | reveixinareu | reveixinaran | |
| preterite | reveixiní | reveixinares | reveixinà | reveixinàrem | reveixinàreu | reveixinaren | |
| conditional | reveixinaria | reveixinaries | reveixinaria | reveixinaríem | reveixinaríeu | reveixinarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | reveixini | reveixinis | reveixini | reveixinem | reveixineu | reveixinin | |
| imperfect | reveixinés | reveixinessis | reveixinés | reveixinéssim | reveixinéssiu | reveixinessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | reveixina | reveixini | reveixinem | reveixineu | reveixinin | ||
Derived terms
- enreveixinar
- reveixí
Further reading
- “reveixinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.