ressonar
Catalan
Etymology
Borrowed from Latin resonāre.
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /rə.soˈna/
- (Central) IPA(key): /rə.suˈna/
- (Valencian) IPA(key): /re.soˈnaɾ/
Verb
ressonar (first-person singular present ressono, past participle ressonat)
- (intransitive) to resound
Conjugation
Conjugation of ressonar (first conjugation)
infinitive | ressonar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | ressonant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | ressonat | ressonada | |||||
plural | ressonats | ressonades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | ressono | ressones | ressona | ressonem | ressoneu | ressonen | |
imperfect | ressonava | ressonaves | ressonava | ressonàvem | ressonàveu | ressonaven | |
future | ressonaré | ressonaràs | ressonarà | ressonarem | ressonareu | ressonaran | |
preterite | ressoní | ressonares | ressonà | ressonàrem | ressonàreu | ressonaren | |
conditional | ressonaria | ressonaries | ressonaria | ressonaríem | ressonaríeu | ressonarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | ressoni | ressonis | ressoni | ressonem | ressoneu | ressonin | |
imperfect | ressonés | ressonessis | ressonés | ressonéssim | ressonéssiu | ressonessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | ressona | ressoni | ressonem | ressoneu | ressonin |
Derived terms
- ressò
- ressonador
Related terms
- ressonància
Further reading
- “ressonar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “ressonar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “ressonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
Portuguese
Etymology
Borrowed from Latin resonāre[1]. Doublet of ressoar.
Verb
ressonar (first-person singular present ressono, first-person singular preterite ressonei, past participle ressonado)
- to resound, echo
- to snore
Conjugation
Conjugation of ressonar (See Appendix:Portuguese verbs)
Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
First-person (eu) | Second-person (tu) | Third-person (ele / ela / você) | First-person (nós) | Second-person (vós) | Third-person (eles / elas / vocês) | |
Infinitive | ||||||
Impersonal | ressonar | |||||
Personal | ressonar | ressonares | ressonar | ressonarmos | ressonardes | ressonarem |
Gerund | ||||||
ressonando | ||||||
Past participle | ||||||
Masculine | ressonado | ressonados | ||||
Feminine | ressonada | ressonadas | ||||
Indicative | ||||||
Present | ressono | ressonas | ressona | ressonamos | ressonais | ressonam |
Imperfect | ressonava | ressonavas | ressonava | ressonávamos | ressonáveis | ressonavam |
Preterite | ressonei | ressonaste | ressonou | ressonamos1, ressonámos2 | ressonastes | ressonaram |
Pluperfect | ressonara | ressonaras | ressonara | ressonáramos | ressonáreis | ressonaram |
Future | ressonarei | ressonarás | ressonará | ressonaremos | ressonareis | ressonarão |
Conditional | ||||||
ressonaria | ressonarias | ressonaria | ressonaríamos | ressonaríeis | ressonariam | |
Subjunctive | ||||||
Present | ressone | ressones | ressone | ressonemos | ressoneis | ressonem |
Imperfect | ressonasse | ressonasses | ressonasse | ressonássemos | ressonásseis | ressonassem |
Future | ressonar | ressonares | ressonar | ressonarmos | ressonardes | ressonarem |
Imperative | ||||||
Affirmative | ressona | ressone | ressonemos | ressonai | ressonem | |
Negative (não) | não ressones | não ressone | não ressonemos | não ressoneis | não ressonem |
1Brazil.
2Portugal.
References
- “ressonar” in iDicionário Aulete.