rebordonir

rebordonir

Catalan

Etymology

re- +‎ bord (“bastard”) +‎ -ó +‎ -ir

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /rə.boɾ.duˈni/
• (Central) IPA^(key): /rə.bur.duˈni/
• (Valencian) IPA^(key): /re.boɾ.doˈniɾ/

Verb

rebordonir (first-person singular present rebordoneixo, past participle rebordonit)

1. (transitive) to corrupt, ruin (morally)
2. (takes a reflexive pronoun) to become corrupted, to act immorally
3. (takes a reflexive pronoun) (of a plant) to wither
4. (takes a reflexive pronoun) (of a person) to abandon (studies, career, profession, etc.)

Conjugation

Conjugation of rebordonir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			rebordonir
present participle			rebordonint
past participle				masculine		feminine
		singular		rebordonit		rebordonida
		plural		rebordonits		rebordonides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebordoneixo	rebordoneixes	rebordoneix	rebordonim	rebordoniu	rebordoneixen
	imperfect	rebordonia	rebordonies	rebordonia	rebordoníem	rebordoníeu	rebordonien
	future	rebordoniré	rebordoniràs	rebordonirà	rebordonirem	rebordonireu	rebordoniran
	preterite	rebordoní	rebordonires	rebordoní	rebordonírem	rebordoníreu	rebordoniren
	conditional	rebordoniria	rebordoniries	rebordoniria	rebordoniríem	rebordoniríeu	rebordonirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebordoneixi	rebordoneixis	rebordoneixi	rebordonim	rebordoniu	rebordoneixin
	imperfect	rebordonís	rebordonissis	rebordonís	rebordoníssim	rebordoníssiu	rebordonissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	rebordoneix	rebordoneixi	rebordonim	rebordoniu	rebordoneixin

Derived terms

• rebordoniment
• rebordonit

Further reading

• “rebordonir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.