progrés
See also: progres and progrès
Catalan
Etymology
From Latin prōgressus, attested from the 15th century.[1]
Noun
progrés m (plural progressos)
- progress
- 2016 December 1, “Ana Morgade: "A l'arribar a Barcelona vaig aprendre català"”, in El Periódico:
- Al principi un té la sensació que farà el que pugui, però a poc a poc vas veient els teus propis progressos i això et comença a incentivar i t'enganxa.
- At first one has the feeling that they will do what they can, but little by little you see your own progress and that starts to incentivize you and you get hooked.
-
Derived terms
- progressar
- progressisme
- progressista
- progressiu
Related terms
- progressió
References
- “progrés”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “progrés” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “progrés” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “progrés” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Old French
Noun
progrés m (oblique plural progrés, nominative singular progrés, nominative plural progrés)
- progress
References
- progrés on the Anglo-Norman On-Line Hub