procidens
Latin
Etymology
Present participle of prōcidō.
Participle
prōcidēns m, f, n (genitive prōcidentis); third declension
- falling, collapsing
Inflection
Third declension.
Number | Singular | Plural | |||
---|---|---|---|---|---|
Case / Gender | Masc./Fem. | Neuter | Masc./Fem. | Neuter | |
Nominative | prōcidēns | prōcidēns | prōcidentēs | prōcidentia | |
Genitive | prōcidentis | prōcidentis | prōcidentium | prōcidentium | |
Dative | prōcidentī | prōcidentī | prōcidentibus | prōcidentibus | |
Accusative | prōcidentem | prōcidēns | prōcidentēs | prōcidentia | |
Ablative | prōcidentī | prōcidentī | prōcidentibus | prōcidentibus | |
Vocative | prōcidēns | prōcidēns | prōcidentēs | prōcidentia |