apel·lar
Catalan
Etymology
From Latin appellāre.
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /ə.pəlˈla/
- (Valencian) IPA(key): /a.pelˈlaɾ/
Verb
apel·lar (first-person singular present apel·lo, past participle apel·lat)
- to appeal to; to call upon
Conjugation
Conjugation of apel·lar (first conjugation)
| infinitive | apel·lar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | apel·lant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | apel·lat | apel·lada | |||||
| plural | apel·lats | apel·lades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | apel·lo | apel·les | apel·la | apel·lem | apel·leu | apel·len | |
| imperfect | apel·lava | apel·laves | apel·lava | apel·làvem | apel·làveu | apel·laven | |
| future | apel·laré | apel·laràs | apel·larà | apel·larem | apel·lareu | apel·laran | |
| preterite | apel·lí | apel·lares | apel·là | apel·làrem | apel·làreu | apel·laren | |
| conditional | apel·laria | apel·laries | apel·laria | apel·laríem | apel·laríeu | apel·larien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | apel·li | apel·lis | apel·li | apel·lem | apel·leu | apel·lin | |
| imperfect | apel·lés | apel·lessis | apel·lés | apel·léssim | apel·léssiu | apel·lessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | apel·la | apel·li | apel·lem | apel·leu | apel·lin | ||
Derived terms
- apel·lació
- apel·lable
Further reading
- “apel·lar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “apel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “apel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “apel·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.