perllongar
Catalan
Verb
perllongar (first-person singular present perllongo, past participle perllongat)
- to prolong; lengthen
- to put off; postpone; delay
Conjugation
Conjugation of perllongar (first conjugation)
| infinitive | perllongar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | perllongant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | perllongat | perllongada | |||||
| plural | perllongats | perllongades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | perllongo | perllongues | perllonga | perllonguem | perllongueu | perllonguen | |
| imperfect | perllongava | perllongaves | perllongava | perllongàvem | perllongàveu | perllongaven | |
| future | perllongaré | perllongaràs | perllongarà | perllongarem | perllongareu | perllongaran | |
| preterite | perllonguí | perllongares | perllongà | perllongàrem | perllongàreu | perllongaren | |
| conditional | perllongaria | perllongaries | perllongaria | perllongaríem | perllongaríeu | perllongarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | perllongui | perllonguis | perllongui | perllonguem | perllongueu | perllonguin | |
| imperfect | perllongués | perllonguessis | perllongués | perllonguéssim | perllonguéssiu | perllonguessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | perllonga | perllongui | perllonguem | perllongueu | perllonguin | ||