oïdor
See also: oidor
Catalan
Etymology
oir + -dor, possibly corresponding to Latin audītor, audītōrem.
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /o.iˈdo/
- (Central) IPA(key): /u.iˈdo/
- (Valencian) IPA(key): /o.iˈdoɾ/
- Rhymes: -o(ɾ)
Noun
oïdor m (plural oïdors, feminine oïdora)
- hearer or listener; one who hears or listens
- an alumnus who, without enrolling, attends a class; one who audits a class
- (historical) a magistrate invested with the power to hear on judicial, economic, etc. matters and rule on them
Further reading
- “oïdor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “oïdor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “oïdor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “oïdor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.