ordir
Catalan
Etymology
Inherited from Latin ōrdīre, collateral form of ōrdīrī (“weave, initiate”). Compare Occitan ordir, French ourdir, Spanish urdir.
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /uɾˈdi/
- (Central) IPA(key): /urˈdi/
- (Valencian) IPA(key): /oɾˈdiɾ/
Verb
ordir (first-person singular present ordeixo, past participle ordit)
- to weave, to fabricate, to plot
Conjugation
Conjugation of ordir (third conjugation with -eix- infix)
| infinitive | ordir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | ordint | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | ordit | ordida | |||||
| plural | ordits | ordides | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | ordeixo | ordeixes | ordeix | ordim | ordiu | ordeixen | |
| imperfect | ordia | ordies | ordia | ordíem | ordíeu | ordien | |
| future | ordiré | ordiràs | ordirà | ordirem | ordireu | ordiran | |
| preterite | ordí | ordires | ordí | ordírem | ordíreu | ordiren | |
| conditional | ordiria | ordiries | ordiria | ordiríem | ordiríeu | ordirien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | ordeixi | ordeixis | ordeixi | ordim | ordiu | ordeixin | |
| imperfect | ordís | ordissis | ordís | ordíssim | ordíssiu | ordissin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | ordeix | ordeixi | ordim | ordiu | ordeixin | ||
References
- “ordir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “ordir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “ordir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “ordir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.