obliquar

obliquar

Catalan

Etymology

From Latin oblīquāre, present active infinitive of oblīquō.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /o.bliˈkwa/
• (Central) IPA^(key): /u.bliˈkwa/
• (Valencian) IPA^(key): /o.bliˈkwaɾ/

Verb

obliquar (first-person singular present obliquo, past participle obliquat)

1. to lean, as in not to be perpendicular to the ground
2. to turn through less than a right-angle, especially of a road or street; bear

Conjugation

Conjugation of obliquar (first conjugation)

infinitive			obliquar
present participle			obliquant
past participle				masculine		feminine
		singular		obliquat		obliquada
		plural		obliquats		obliquades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obliquo	obliqües	obliqua	obliqüem	obliqüeu	obliqüen
	imperfect	obliquava	obliquaves	obliquava	obliquàvem	obliquàveu	obliquaven
	future	obliquaré	obliquaràs	obliquarà	obliquarem	obliquareu	obliquaran
	preterite	obliqüí	obliquares	obliquà	obliquàrem	obliquàreu	obliquaren
	conditional	obliquaria	obliquaries	obliquaria	obliquaríem	obliquaríeu	obliquarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obliquï	obliquïs	obliquï	obliqüem	obliqüeu	obliquïn
	imperfect	obliqüés	obliqüessis	obliqüés	obliqüéssim	obliqüéssiu	obliqüessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	obliqua	obliquï	obliqüem	obliqüeu	obliquïn

Related terms

• oblic
• obliqüitat

Further reading

• “obliquar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “obliquar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “obliquar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “obliquar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.