manyac
Catalan
Etymology
First attested in 1803. Uncertain origin, perhaps from Late Latin maniacus (“maniac”), in this sense first applied to spoilt children. Later it came to denote docility.
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /məˈɲak/
- (Valencian) IPA(key): /maˈɲak/
Adjective
manyac (feminine manyaga, masculine plural manyacs, feminine plural manyagues)
- docile, lacking aggressivity
- Quin gos més manyac!
- What a docile dog!
- Només vol que l'acariciïn: és molt manyac.
- He only wants to be petted: he's very docile.
Synonyms
- (docile): mans, manso, mansoi
Related terms
- amanyagar
- manyaga
Further reading
- “manyac” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “manyac”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “manyac” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “manyac” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.