jorn
See also: Jørn and Jörn
Catalan
Etymology
Inherited from Latin diurnum [tempus] 'daytime', the former reflecting the neuter of diurnus 'day (relational)'. Doublet of diürn, a learned borrowing.
Noun
jorn m (plural jorns)
- day
Synonyms
- dia
Derived terms
- ajornar
- de jorn
- jornada
- jornal
- migjorn
References
- “jorn” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “jorn”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “jorn” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “jorn” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Franco-Provençal
Etymology
From Latin diurnum [tempus], from the neuter of diurnus.
Noun
jorn m
- day
Further reading
- jorn in DicoFranPro: Dictionnaire Français/Francoprovençal – on dicofranpro.llm.umontreal.ca
Occitan
Alternative forms
- jour (Mistralian)
Etymology
From Old Occitan jorn, from Latin diurnum [tempus], from the neuter of diurnus.
Pronunciation
Audio (file)
Noun
jorn m (plural jorns)
- day
Derived terms
- miègjorn
- totjorn
Related terms
- jornal
Old Occitan
Etymology
From Latin diurnum [tempus], from the neuter of diurnus. Compare Old French jor.
Noun
jorn m (oblique plural jorns, nominative singular jorns, nominative plural jorn)
- day
- c. 1170, Bernart de Ventadorn, canso:
- Lo tems vai e ven e vire / Per jorns, per mes e per ans [...].
- Time comes and goes and turns, by days, by months and by years.
- c. 1170, Bernart de Ventadorn, canso:
Descendants
- Occitan: jorn