impetuositat

impetuositat

Catalan

Etymology

From impetuós +‎ -itat, attested from 1803.[1]

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /im.pə.tu.o.ziˈtat/
• (Central) IPA^(key): /im.pə.tu.u.ziˈtat/
• (Valencian) IPA^(key): /im.pe.tu.o.ziˈtat/

Noun

impetuositat f (plural impetuositats)

1. impetuosity

References

1. “impetuositat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

• “impetuositat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “impetuositat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “impetuositat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.