alarmar
Catalan
Etymology
alarma (“alarm, warning”) + -ar
Verb
alarmar (first-person singular present alarmo, past participle alarmat)
- to alarm
Conjugation
infinitive | alarmar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | alarmant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | alarmat | alarmada | |||||
plural | alarmats | alarmades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | alarmo | alarmes | alarma | alarmem | alarmeu | alarmen | |
imperfect | alarmava | alarmaves | alarmava | alarmàvem | alarmàveu | alarmaven | |
future | alarmaré | alarmaràs | alarmarà | alarmarem | alarmareu | alarmaran | |
preterite | alarmí | alarmares | alarmà | alarmàrem | alarmàreu | alarmaren | |
conditional | alarmaria | alarmaries | alarmaria | alarmaríem | alarmaríeu | alarmarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | alarmi | alarmis | alarmi | alarmem | alarmeu | alarmin | |
imperfect | alarmés | alarmessis | alarmés | alarméssim | alarméssiu | alarmessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | alarma | alarmi | alarmem | alarmeu | alarmin |
Ido
Verb
alarmar (present tense alarmas, past tense alarmis, future tense alarmos, imperative alarmez, conditional alarmus)
- (transitive) to alert, to alarm (give the signal of danger)
Conjugation
![]() | present | past | future | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
infinitive | alarmar | alarmir | alarmor | ||||
tense | alarmas | alarmis | alarmos | ||||
conditional | alarmus | ||||||
imperative | alarmez | ||||||
adjective active participle | alarmanta | alarminta | alarmonta | ||||
adverbial active participle | alarmante | alarminte | alarmonte | ||||
nominal active participle | singular | alarmanto | alarminto | alarmonto | |||
plural | alarmanti | alarminti | alarmonti | ||||
adjective passive participle | alarmata | alarmita | alarmota | ||||
adverbial passive participle | alarmate | alarmite | alarmote | ||||
nominal passive participle | singular | alarmato | alarmito | alarmoto | |||
plural | alarmati | alarmiti | alarmoti |
Norwegian Nynorsk
Noun
alarmar m
- indefinite plural of alarm
Portuguese
Verb
alarmar (first-person singular present alarmo, first-person singular preterite alarmei, past participle alarmado)
- to alarm, to alert
Conjugation
Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
First-person (eu) | Second-person (tu) | Third-person (ele / ela / você) | First-person (nós) | Second-person (vós) | Third-person (eles / elas / vocês) | |
Infinitive | ||||||
Impersonal | alarmar | |||||
Personal | alarmar | alarmares | alarmar | alarmarmos | alarmardes | alarmarem |
Gerund | ||||||
alarmando | ||||||
Past participle | ||||||
Masculine | alarmado | alarmados | ||||
Feminine | alarmada | alarmadas | ||||
Indicative | ||||||
Present | alarmo | alarmas | alarma | alarmamos | alarmais | alarmam |
Imperfect | alarmava | alarmavas | alarmava | alarmávamos | alarmáveis | alarmavam |
Preterite | alarmei | alarmaste | alarmou | alarmamos1, alarmámos2 | alarmastes | alarmaram |
Pluperfect | alarmara | alarmaras | alarmara | alarmáramos | alarmáreis | alarmaram |
Future | alarmarei | alarmarás | alarmará | alarmaremos | alarmareis | alarmarão |
Conditional | ||||||
alarmaria | alarmarias | alarmaria | alarmaríamos | alarmaríeis | alarmariam | |
Subjunctive | ||||||
Present | alarme | alarmes | alarme | alarmemos | alarmeis | alarmem |
Imperfect | alarmasse | alarmasses | alarmasse | alarmássemos | alarmásseis | alarmassem |
Future | alarmar | alarmares | alarmar | alarmarmos | alarmardes | alarmarem |
Imperative | ||||||
Affirmative | alarma | alarme | alarmemos | alarmai | alarmem | |
Negative (não) | não alarmes | não alarme | não alarmemos | não alarmeis | não alarmem |
1Brazil.
2Portugal.
Spanish
Etymology
From alarma + -ar.
Pronunciation
- IPA(key): /alaɾˈmaɾ/ [a.laɾˈmaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: a‧lar‧mar
Verb
alarmar (first-person singular present alarmo, first-person singular preterite alarmé, past participle alarmado)
- (transitive) to alarm, to alert
- (transitive) to frighten
- Synonyms: see Thesaurus:asustar
Conjugation
infinitive | alarmar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | alarmando | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | alarmado | alarmada | |||||
plural | alarmados | alarmadas | |||||
singular | plural | ||||||
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
indicative | yo | tú vos | él/ella/ello usted | nosotros nosotras | vosotros vosotras | ellos/ellas ustedes | |
present | alarmo | alarmastú alarmásvos | alarma | alarmamos | alarmáis | alarman | |
imperfect | alarmaba | alarmabas | alarmaba | alarmábamos | alarmabais | alarmaban | |
preterite | alarmé | alarmaste | alarmó | alarmamos | alarmasteis | alarmaron | |
future | alarmaré | alarmarás | alarmará | alarmaremos | alarmaréis | alarmarán | |
conditional | alarmaría | alarmarías | alarmaría | alarmaríamos | alarmaríais | alarmarían | |
subjunctive | yo | tú vos | él/ella/ello usted | nosotros nosotras | vosotros vosotras | ellos/ellas ustedes | |
present | alarme | alarmestú alarmésvos2 | alarme | alarmemos | alarméis | alarmen | |
imperfect (ra) | alarmara | alarmaras | alarmara | alarmáramos | alarmarais | alarmaran | |
imperfect (se) | alarmase | alarmases | alarmase | alarmásemos | alarmaseis | alarmasen | |
future1 | alarmare | alarmares | alarmare | alarmáremos | alarmareis | alarmaren | |
imperative | — | tú vos | usted | nosotros nosotras | vosotros vosotras | ustedes | |
affirmative | alarmatú alarmávos | alarme | alarmemos | alarmad | alarmen | ||
negative | no alarmes | no alarme | no alarmemos | no alarméis | no alarmen |
1Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
2Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
with infinitive alarmar | |||||||
dative | alarmarme | alarmarte | alarmarle, alarmarse | alarmarnos | alarmaros | alarmarles, alarmarse | |
accusative | alarmarme | alarmarte | alarmarlo, alarmarla, alarmarse | alarmarnos | alarmaros | alarmarlos, alarmarlas, alarmarse | |
with gerund alarmando | |||||||
dative | alarmándome | alarmándote | alarmándole, alarmándose | alarmándonos | alarmándoos | alarmándoles, alarmándose | |
accusative | alarmándome | alarmándote | alarmándolo, alarmándola, alarmándose | alarmándonos | alarmándoos | alarmándolos, alarmándolas, alarmándose | |
with informal second-person singular tú imperative alarma | |||||||
dative | alármame | alármate | alármale | alármanos | not used | alármales | |
accusative | alármame | alármate | alármalo, alármala | alármanos | not used | alármalos, alármalas | |
with informal second-person singular vos imperative alarmá | |||||||
dative | alarmame | alarmate | alarmale | alarmanos | not used | alarmales | |
accusative | alarmame | alarmate | alarmalo, alarmala | alarmanos | not used | alarmalos, alarmalas | |
with formal second-person singular imperative alarme | |||||||
dative | alármeme | not used | alármele, alármese | alármenos | not used | alármeles | |
accusative | alármeme | not used | alármelo, alármela, alármese | alármenos | not used | alármelos, alármelas | |
with first-person plural imperative alarmemos | |||||||
dative | not used | alarmémoste | alarmémosle | alarmémonos | alarmémoos | alarmémosles | |
accusative | not used | alarmémoste | alarmémoslo, alarmémosla | alarmémonos | alarmémoos | alarmémoslos, alarmémoslas | |
with informal second-person plural imperative alarmad | |||||||
dative | alarmadme | not used | alarmadle | alarmadnos | alarmaos | alarmadles | |
accusative | alarmadme | not used | alarmadlo, alarmadla | alarmadnos | alarmaos | alarmadlos, alarmadlas | |
with formal second-person plural imperative alarmen | |||||||
dative | alármenme | not used | alármenle | alármennos | not used | alármenles, alármense | |
accusative | alármenme | not used | alármenlo, alármenla | alármennos | not used | alármenlos, alármenlas, alármense |
Derived terms
- alarmado
- alarmante
Further reading
- “alarmar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014