gosar
Catalan
Etymology
From Old Catalan osar, from Vulgar Latin *ausō (compare Occitan ausar, French oser, Spanish osar), a frequentative based on Latin audeō, from Proto-Italic *awidēō (“to be greedy, want very much”). The initial /ɡ-/ may have been appended to resolve hiatus in phrases such as no (g)osar.[1]
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /ɡoˈza/
- (Central) IPA(key): /ɡuˈza/
- (Valencian) IPA(key): /ɡoˈzaɾ/
Verb
gosar (first-person singular present goso, past participle gosat)
- (intransitive) to dare (to have enough courage to do something)
Conjugation
Conjugation of gosar (first conjugation)
infinitive | gosar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | gosant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | gosat | gosada | |||||
plural | gosats | gosades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | goso | goses | gosa | gosem | goseu | gosen | |
imperfect | gosava | gosaves | gosava | gosàvem | gosàveu | gosaven | |
future | gosaré | gosaràs | gosarà | gosarem | gosareu | gosaran | |
preterite | gosí | gosares | gosà | gosàrem | gosàreu | gosaren | |
conditional | gosaria | gosaries | gosaria | gosaríem | gosaríeu | gosarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | gosi | gosis | gosi | gosem | goseu | gosin | |
imperfect | gosés | gosessis | gosés | goséssim | goséssiu | gosessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | gosa | gosi | gosem | goseu | gosin |
Derived terms
- agosarat
References
- “gosar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “gosar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “gosar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “gosar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “gosar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Cebuano
Etymology
From Spanish gozar, from Spanish gozo, from Latin gaudium (“joy”).
Pronunciation
- Hyphenation: go‧sar
Verb
gosar
- to enjoy oneself
Slovene
Etymology
From gos + -ar.
Pronunciation
- IPA(key): /ɡɔsàːr/
Noun
gosár m anim
- gosherd, gooseherd
Inflection
Masculine anim., soft o-stem | |||
---|---|---|---|
nom. sing. | gosár | ||
gen. sing. | gosárja | ||
singular | dual | plural | |
nominative (imenovȃlnik) | gosár | gosárja | gosárji |
genitive (rodȋlnik) | gosárja | gosárjev | gosárjev |
dative (dajȃlnik) | gosárju | gosárjema | gosárjem |
accusative (tožȋlnik) | gosárja | gosárja | gosárje |
locative (mẹ̑stnik) | gosárju | gosárjih | gosárjih |
instrumental (orọ̑dnik) | gosárjem | gosárjema | gosárji |
Further reading
- “gosar”, in Slovarji Inštituta za slovenski jezik Frana Ramovša ZRC SAZU, portal Fran
Swedish
Verb
gosar
- present tense of gosa.
Anagrams
- agors, sagor