goig
Catalan
Etymology
From Latin gaudium. Attested from the 12th century.[1] Doublet of gaudi, a later learned borrowing.
Pronunciation
- (Balearic, Central, Valencian) IPA(key): /ˈɡɔt͡ʃ/
Noun
goig m (plural goigs)
- joy, pleasure
- (poetry, especially in plural) A verse in praise of the Virgin Mary or a saint.
Derived terms
- fer goig
- gogista
- gojaire
- gojar
References
- “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “goig” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “goig” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “goig” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.