furgar

furgar

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *furicō, from Latin fur (“thief”).

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /fuɾˈɡa/
• (Central) IPA^(key): /furˈɡa/
• (Valencian) IPA^(key): /fuɾˈɡaɾ/
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

furgar (first-person singular present furgo, past participle furgat)

1. (intransitive) to root, rummage, poke about
2. (intransitive) to snoop, pry

   Synonym: tafanejar

Conjugation

Conjugation of furgar (first conjugation)

infinitive			furgar
present participle			furgant
past participle				masculine		feminine
		singular		furgat		furgada
		plural		furgats		furgades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	furgo	furgues	furga	furguem	furgueu	furguen
	imperfect	furgava	furgaves	furgava	furgàvem	furgàveu	furgaven
	future	furgaré	furgaràs	furgarà	furgarem	furgareu	furgaran
	preterite	furguí	furgares	furgà	furgàrem	furgàreu	furgaren
	conditional	furgaria	furgaries	furgaria	furgaríem	furgaríeu	furgarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	furgui	furguis	furgui	furguem	furgueu	furguin
	imperfect	furgués	furguessis	furgués	furguéssim	furguéssiu	furguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	furga	furgui	furguem	furgueu	furguin

Derived terms

• furga
• furgada
• furgador
• furgal

 

Further reading

• “furgar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “furgar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “furgar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “furgar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.