agreujar
Catalan
Etymology
From a- + greu + -jar.
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /ə.ɡɾəwˈʒa/
- (Valencian) IPA(key): /a.ɡɾewˈd͡ʒaɾ/
- Rhymes: -a(ɾ)
Verb
agreujar (first-person singular present agreujo, past participle agreujat)
- to aggravate
Conjugation
Conjugation of agreujar (first conjugation)
infinitive | agreujar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | agreujant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | agreujat | agreujada | |||||
plural | agreujats | agreujades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | agreujo | agreuges | agreuja | agreugem | agreugeu | agreugen | |
imperfect | agreujava | agreujaves | agreujava | agreujàvem | agreujàveu | agreujaven | |
future | agreujaré | agreujaràs | agreujarà | agreujarem | agreujareu | agreujaran | |
preterite | agreugí | agreujares | agreujà | agreujàrem | agreujàreu | agreujaren | |
conditional | agreujaria | agreujaries | agreujaria | agreujaríem | agreujaríeu | agreujarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | agreugi | agreugis | agreugi | agreugem | agreugeu | agreugin | |
imperfect | agreugés | agreugessis | agreugés | agreugéssim | agreugéssiu | agreugessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | agreuja | agreugi | agreugem | agreugeu | agreugin |
Further reading
- “agreujar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “agreujar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “agreujar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “agreujar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.