flairar

flairar

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin, Late Latin flāgrāre, present active infinitive of flāgrō, by dissimilation from Latin frāgrō, from Proto-Indo-European *bʰreh₂gro-, from *bʰreh₂g- (“to smell”) + *-ro-. Compare Occitan flairar, French flairer, Portuguese cheirar.

Pronunciation

• (Balearic, Central) IPA^(key): /fləjˈɾa/
• (Valencian) IPA^(key): /flajˈɾaɾ/
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

flairar (first-person singular present flairo, past participle flairat)

1. (transitive) to smell (sense the smell of)

   Synonym: olorar

2. (intransitive) to smell (have a particular smell)

   Synonym: fer olor

Conjugation

Conjugation of flairar (first conjugation)

infinitive			flairar
present participle			flairant
past participle				masculine		feminine
		singular		flairat		flairada
		plural		flairats		flairades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	flairo	flaires	flaira	flairem	flaireu	flairen
	imperfect	flairava	flairaves	flairava	flairàvem	flairàveu	flairaven
	future	flairaré	flairaràs	flairarà	flairarem	flairareu	flairaran
	preterite	flairí	flairares	flairà	flairàrem	flairàreu	flairaren
	conditional	flairaria	flairaries	flairaria	flairaríem	flairaríeu	flairarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	flairi	flairis	flairi	flairem	flaireu	flairin
	imperfect	flairés	flairessis	flairés	flairéssim	flairéssiu	flairessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	flaira	flairi	flairem	flaireu	flairin

Derived terms

• flaire

References

• “flairar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “flairar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “flairar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “flairar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.