expendre
Catalan
Etymology
From Latin expendō.
Verb
expendre (first-person singular present expenc, past participle expès)
- (transitive) to retail
- (transitive) to circulate, to spread
Conjugation
Conjugation of expendre (second conjugation with velar infix, irregular past participle)
infinitive | expendre | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | expenent | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | expès | expesa | |||||
plural | expesos | expeses | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | expenc | expens | expèn | expenem | expeneu | expenen | |
imperfect | expenia | expenies | expenia | expeníem | expeníeu | expenien | |
future | expendré | expendràs | expendrà | expendrem | expendreu | expendran | |
preterite | expenguí | expengueres | expengué | expenguérem | expenguéreu | expengueren | |
conditional | expendria | expendries | expendria | expendríem | expendríeu | expendrien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | expengui | expenguis | expengui | expenguem | expengueu | expenguin | |
imperfect | expengués | expenguessis | expengués | expenguéssim | expenguéssiu | expenguessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | expèn | expengui | expenguem | expeneu | expenguin |
Further reading
- “expendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “expendre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “expendre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “expendre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.