esporuguir

esporuguir

Catalan

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /əs.po.ɾuˈɡi/
• (Central) IPA^(key): /əs.pu.ɾuˈɡi/
• (Valencian) IPA^(key): /es.po.ɾuˈɡiɾ/

Verb

esporuguir (first-person singular present esporugueixo, past participle esporuguit)

1. to frighten
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 14, in La pell freda, La Campana:

     Amb una violència forassenyada va amenaçar amb un pal el triangle, que va fugir esporuguit, i es va endur l'Aneris al far.

     With mad violence, he threatened the triangle with a stick, making him flee in fear, and he took Aneris to the lighthouse.

Conjugation

Conjugation of esporuguir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			esporuguir
present participle			esporuguint
past participle				masculine		feminine
		singular		esporuguit		esporuguida
		plural		esporuguits		esporuguides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esporugueixo	esporugueixes	esporugueix	esporuguim	esporuguiu	esporugueixen
	imperfect	esporuguia	esporuguies	esporuguia	esporuguíem	esporuguíeu	esporuguien
	future	esporuguiré	esporuguiràs	esporuguirà	esporuguirem	esporuguireu	esporuguiran
	preterite	esporuguí	esporuguires	esporuguí	esporuguírem	esporuguíreu	esporuguiren
	conditional	esporuguiria	esporuguiries	esporuguiria	esporuguiríem	esporuguiríeu	esporuguirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esporugueixi	esporugueixis	esporugueixi	esporuguim	esporuguiu	esporugueixin
	imperfect	esporuguís	esporuguissis	esporuguís	esporuguíssim	esporuguíssiu	esporuguissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	esporugueix	esporugueixi	esporuguim	esporuguiu	esporugueixin