esglaonar
Catalan
Etymology
From esglaó.
Pronunciation
- (Balearic) IPA(key): /əz.ɡlə.oˈna/
- (Central) IPA(key): /əz.ɡlə.uˈna/
- (Valencian) IPA(key): /ez.ɡla.oˈnaɾ/
- Rhymes: -a(ɾ)
Verb
esglaonar (first-person singular present esglaono, past participle esglaonat)
- to place at intervals
Conjugation
Conjugation of esglaonar (first conjugation)
infinitive | esglaonar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | esglaonant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | esglaonat | esglaonada | |||||
plural | esglaonats | esglaonades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | esglaono | esglaones | esglaona | esglaonem | esglaoneu | esglaonen | |
imperfect | esglaonava | esglaonaves | esglaonava | esglaonàvem | esglaonàveu | esglaonaven | |
future | esglaonaré | esglaonaràs | esglaonarà | esglaonarem | esglaonareu | esglaonaran | |
preterite | esglaoní | esglaonares | esglaonà | esglaonàrem | esglaonàreu | esglaonaren | |
conditional | esglaonaria | esglaonaries | esglaonaria | esglaonaríem | esglaonaríeu | esglaonarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
present | esglaoni | esglaonis | esglaoni | esglaonem | esglaoneu | esglaonin | |
imperfect | esglaonés | esglaonessis | esglaonés | esglaonéssim | esglaonéssiu | esglaonessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
— | esglaona | esglaoni | esglaonem | esglaoneu | esglaonin |
Further reading
- “esglaonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.