adulteratus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of adulterō.
Participle
adulterātus m (feminine adulterāta, neuter adulterātum); first/second declension
- adulterated
Inflection
First/second declension.
Number | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
Nominative | adulterātus | adulterāta | adulterātum | adulterātī | adulterātae | adulterāta | |
Genitive | adulterātī | adulterātae | adulterātī | adulterātōrum | adulterātārum | adulterātōrum | |
Dative | adulterātō | adulterātae | adulterātō | adulterātīs | adulterātīs | adulterātīs | |
Accusative | adulterātum | adulterātam | adulterātum | adulterātōs | adulterātās | adulterāta | |
Ablative | adulterātō | adulterātā | adulterātō | adulterātīs | adulterātīs | adulterātīs | |
Vocative | adulterāte | adulterāta | adulterātum | adulterātī | adulterātae | adulterāta |