dolçor

dolçor

See also: dolčôr and dolçôr

Catalan

Etymology

From dolç +‎ -or, attested from the 14th century.[1]

Noun

dolçor f (plural dolçors)

1. sweetness

References

1. “dolçor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

• “dolçor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dolçor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dolçor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

---

Old French

Etymology

dolce, feminine of dous +‎ -or, or from Late Latin dulcor, dulcōrem, from Latin dulcis.

Noun

dolçor f (oblique plural dolçors, nominative singular dolçor, nominative plural dolçors)

1. softness
2. (by extension) gentleness; kindness

Descendants

• French: douceur

References

• Godefroy, Frédéric, Dictionnaire de l'ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX^e au XV^e siècle (1881) (dolçor, supplement)