displicent
Catalan
Etymology
From Latin displicēns.
Pronunciation
- (Balearic, Valencian) IPA(key): /dis.pliˈsent/
- (Central) IPA(key): /dis.pliˈsen/
Adjective
displicent (masculine and feminine plural displicents)
- unenthusiastic
Related terms
- displicència
Further reading
- “displicent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “displicent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “displicent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “displicent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Latin
Verb
displicent
- third-person plural present active subjunctive of displicō