diaca
Catalan
Etymology
From Ecclesiastical Latin diaconus, from Ancient Greek διᾱ́κονος (diā́konos).
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /diˈa.kə/
- (Valencian) IPA(key): /diˈa.ka/
- Rhymes: -aka
Noun
diaca m (plural diaques)
- deacon
Derived terms
- ardiaca
- arxidiaca
Related terms
- diaconat
Further reading
- “diaca” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “diaca”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “diaca” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “diaca” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.