desproveir

desproveir

Catalan

Alternative forms

• desprovehir

Verb

desproveir (first-person singular present desproveeixo, past participle desproveït)

1. to deprive of, to make devoid of
   • 1906, Josep Morató i Grau, Els habitants de la lluna, Ilustració Catalana, page 6

     Del bell mitx del sostre, penjava una colossal aranya de vidrims, sospesa d'un ganxo de ferro y desprovehida d'espelmes.

     From the exact middle of the ceiling hung a huge spider of glass, suspended from an iron hook and devoid of candles.

Conjugation

as servir, except that unaccented i in the endings, immediately following the stem e, takes a diaresis

Conjugation of desproveir (third conjugation with -eix- infix)

infinitive			desproveir
present participle			desproveint
past participle				masculine		feminine
		singular		desproveït		desproveïda
		plural		desproveïts		desproveïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desproveeixo	desproveeixes	desproveeix	desproveïm	desproveïu	desproveeixen
	imperfect	desproveïa	desproveïes	desproveïa	desproveíem	desproveíeu	desproveïen
	future	desproveiré	desproveiràs	desproveirà	desproveirem	desproveireu	desproveiran
	preterite	desproveí	desproveïres	desproveí	desproveírem	desproveíreu	desproveïren
	conditional	desproveiria	desproveiries	desproveiria	desproveiríem	desproveiríeu	desproveirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desproveeixi	desproveeixis	desproveeixi	desproveïm	desproveïu	desproveeixin
	imperfect	desproveís	desproveïssis	desproveís	desproveíssim	desproveíssiu	desproveïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	desproveeix	desproveeixi	desproveïm	desproveïu	desproveeixin