desocupar

desocupar

Catalan

Etymology

des- +‎ ocupar

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /də.zo.kuˈpa/
• (Central) IPA^(key): /də.zu.kuˈpa/
• (Valencian) IPA^(key): /de.zo.kuˈpaɾ/

Verb

desocupar (first-person singular present desocupo, past participle desocupat)

1. (transitive) to vacate, to empty

   Es va desocupar tot l'edifici afectat.

   The whole affected building was vacated.

2. (reflexive) to become empty
3. (transitive) to give birth to

Conjugation

Conjugation of desocupar (first conjugation)

infinitive			desocupar
present participle			desocupant
past participle				masculine		feminine
		singular		desocupat		desocupada
		plural		desocupats		desocupades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desocupo	desocupes	desocupa	desocupem	desocupeu	desocupen
	imperfect	desocupava	desocupaves	desocupava	desocupàvem	desocupàveu	desocupaven
	future	desocuparé	desocuparàs	desocuparà	desocuparem	desocupareu	desocuparan
	preterite	desocupí	desocupares	desocupà	desocupàrem	desocupàreu	desocuparen
	conditional	desocuparia	desocuparies	desocuparia	desocuparíem	desocuparíeu	desocuparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desocupi	desocupis	desocupi	desocupem	desocupeu	desocupin
	imperfect	desocupés	desocupessis	desocupés	desocupéssim	desocupéssiu	desocupessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	desocupa	desocupi	desocupem	desocupeu	desocupin

Derived terms

• desocupat
• desocupació

Further reading

• “desocupar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

---

Spanish

Verb

desocupar (first-person singular present desocupo, first-person singular preterite desocupé, past participle desocupado)

1. to vacate, empty, free

Conjugation

    Conjugation of desocupar (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			desocupar
gerund			desocupando
past participle				masculine		feminine
		singular		desocupado		desocupada
		plural		desocupados		desocupadas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	desocupo	desocupastú desocupásvos	desocupa	desocupamos	desocupáis	desocupan
	imperfect	desocupaba	desocupabas	desocupaba	desocupábamos	desocupabais	desocupaban
	preterite	desocupé	desocupaste	desocupó	desocupamos	desocupasteis	desocuparon
	future	desocuparé	desocuparás	desocupará	desocuparemos	desocuparéis	desocuparán
	conditional	desocuparía	desocuparías	desocuparía	desocuparíamos	desocuparíais	desocuparían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	desocupe	desocupestú desocupésvos2	desocupe	desocupemos	desocupéis	desocupen
	imperfect (ra)	desocupara	desocuparas	desocupara	desocupáramos	desocuparais	desocuparan
	imperfect (se)	desocupase	desocupases	desocupase	desocupásemos	desocupaseis	desocupasen
	future1	desocupare	desocupares	desocupare	desocupáremos	desocupareis	desocuparen
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		desocupatú desocupávos	desocupe	desocupemos	desocupad	desocupen
	negative		no desocupes	no desocupe	no desocupemos	no desocupéis	no desocupen

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of desocupar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive desocupar
	dative	desocuparme	desocuparte	desocuparle, desocuparse	desocuparnos	desocuparos	desocuparles, desocuparse
	accusative	desocuparme	desocuparte	desocuparlo, desocuparla, desocuparse	desocuparnos	desocuparos	desocuparlos, desocuparlas, desocuparse
with gerund desocupando
	dative	desocupándome	desocupándote	desocupándole, desocupándose	desocupándonos	desocupándoos	desocupándoles, desocupándose
	accusative	desocupándome	desocupándote	desocupándolo, desocupándola, desocupándose	desocupándonos	desocupándoos	desocupándolos, desocupándolas, desocupándose
with informal second-person singular tú imperative desocupa
	dative	desocúpame	desocúpate	desocúpale	desocúpanos	not used	desocúpales
	accusative	desocúpame	desocúpate	desocúpalo, desocúpala	desocúpanos	not used	desocúpalos, desocúpalas
with informal second-person singular vos imperative desocupá
	dative	desocupame	desocupate	desocupale	desocupanos	not used	desocupales
	accusative	desocupame	desocupate	desocupalo, desocupala	desocupanos	not used	desocupalos, desocupalas
with formal second-person singular imperative desocupe
	dative	desocúpeme	not used	desocúpele, desocúpese	desocúpenos	not used	desocúpeles
	accusative	desocúpeme	not used	desocúpelo, desocúpela, desocúpese	desocúpenos	not used	desocúpelos, desocúpelas
with first-person plural imperative desocupemos
	dative	not used	desocupémoste	desocupémosle	desocupémonos	desocupémoos	desocupémosles
	accusative	not used	desocupémoste	desocupémoslo, desocupémosla	desocupémonos	desocupémoos	desocupémoslos, desocupémoslas
with informal second-person plural imperative desocupad
	dative	desocupadme	not used	desocupadle	desocupadnos	desocupaos	desocupadles
	accusative	desocupadme	not used	desocupadlo, desocupadla	desocupadnos	desocupaos	desocupadlos, desocupadlas
with formal second-person plural imperative desocupen
	dative	desocúpenme	not used	desocúpenle	desocúpennos	not used	desocúpenles, desocúpense
	accusative	desocúpenme	not used	desocúpenlo, desocúpenla	desocúpennos	not used	desocúpenlos, desocúpenlas, desocúpense

Further reading

• “desocupar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014