desconjuntar

desconjuntar

Catalan

Etymology

des- +‎ conjuntar

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /dəs.koɲ.ʒunˈta/
• (Central) IPA^(key): /dəs.kuɲ.ʒunˈta/
• (Valencian) IPA^(key): /des.koɲ.d͡ʒunˈtaɾ/

Verb

desconjuntar (first-person singular present desconjunto, past participle desconjuntat)

1. (transitive) to dislocate, to put out of joint
2. (transitive) to disassemble, take apart
3. (takes a reflexive pronoun) to dislocate
4. (takes a reflexive pronoun) to come apart at the seams, to fall apart

Conjugation

Conjugation of desconjuntar (first conjugation)

infinitive			desconjuntar
present participle			desconjuntant
past participle				masculine		feminine
		singular		desconjuntat		desconjuntada
		plural		desconjuntats		desconjuntades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desconjunto	desconjuntes	desconjunta	desconjuntem	desconjunteu	desconjunten
	imperfect	desconjuntava	desconjuntaves	desconjuntava	desconjuntàvem	desconjuntàveu	desconjuntaven
	future	desconjuntaré	desconjuntaràs	desconjuntarà	desconjuntarem	desconjuntareu	desconjuntaran
	preterite	desconjuntí	desconjuntares	desconjuntà	desconjuntàrem	desconjuntàreu	desconjuntaren
	conditional	desconjuntaria	desconjuntaries	desconjuntaria	desconjuntaríem	desconjuntaríeu	desconjuntarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desconjunti	desconjuntis	desconjunti	desconjuntem	desconjunteu	desconjuntin
	imperfect	desconjuntés	desconjuntessis	desconjuntés	desconjuntéssim	desconjuntéssiu	desconjuntessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	desconjunta	desconjunti	desconjuntem	desconjunteu	desconjuntin

Derived terms

• desconjuntador
• desconjuntament

Further reading

• “desconjuntar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.