creuar
Catalan
Etymology
From creu (“cross”).
Pronunciation
- (Balearic, Central) IPA(key): /kɾəˈwa/
- (Valencian) IPA(key): /kɾeˈwaɾ/
- Rhymes: -a(ɾ)
- Homophone: creuà
Verb
creuar (first-person singular present creuo, past participle creuat)
- to cross, cross over
Conjugation
Conjugation of creuar (first conjugation)
| infinitive | creuar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | creuant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | creuat | creuada | |||||
| plural | creuats | creuades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | creuo | creues | creua | creuem | creueu | creuen | |
| imperfect | creuava | creuaves | creuava | creuàvem | creuàveu | creuaven | |
| future | creuaré | creuaràs | creuarà | creuarem | creuareu | creuaran | |
| preterite | creuí | creuares | creuà | creuàrem | creuàreu | creuaren | |
| conditional | creuaria | creuaries | creuaria | creuaríem | creuaríeu | creuarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | creui | creuis | creui | creuem | creueu | creuin | |
| imperfect | creués | creuessis | creués | creuéssim | creuéssiu | creuessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | creua | creui | creuem | creueu | creuin | ||
Derived terms
- encreuar
- entrecreuar
Further reading
- “creuar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “creuar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “creuar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “creuar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.