concloure

concloure

See also: conclouré

Catalan

Etymology

From Latin conclūdere, present active infinitive of conclūdō.

Pronunciation

• (Balearic) IPA^(key): /koŋˈklɔw.ɾə/
• (Central) IPA^(key): /kuŋˈklɔw.ɾə/
• (Valencian) IPA^(key): /koŋˈklɔw.ɾe/
• Rhymes: -ɔwɾe

Verb

concloure (first-person singular present concloc, past participle conclòs)

1. to conclude

Conjugation

Conjugation of concloure (second conjugation with velar infix, irregular past participle)

infinitive			concloure
present participle			concloent
past participle				masculine		feminine
		singular		conclòs		conclosa
		plural		conclosos		concloses
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	concloc	conclous	conclou	concloem	concloeu	conclouen
	imperfect	concloïa	concloïes	concloïa	concloíem	concloíeu	concloïen
	future	conclouré	conclouràs	conclourà	conclourem	concloureu	conclouran
	preterite	concloguí	conclogueres	conclogué	concloguérem	concloguéreu	conclogueren
	conditional	conclouria	conclouries	conclouria	conclouríem	conclouríeu	conclourien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conclogui	concloguis	conclogui	concloguem	conclogueu	concloguin
	imperfect	conclogués	concloguessis	conclogués	concloguéssim	concloguéssiu	concloguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
		—	conclou	conclogui	concloguem	concloeu	concloguin

Related terms

• concloent
• conclús
• conclusió
• conclusiu

Further reading

• “concloure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “concloure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “concloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “concloure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.