cobla
Catalan
Etymology
From Latin cōpula. Doublet of còpula.
Noun
cobla f (plural cobles)
- (poetry) strophe (a pair of stanzas of alternating form on which the structure of a given poem is based)
- a traditional Catalan music group of wind instruments
Derived terms
- acoblar
- coblaire
- coble
- coblejar
Further reading
- “cobla” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “cobla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “cobla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “cobla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Old Occitan
Etymology
Latin cōpula. See English couple.
Noun
cobla f (oblique plural coblas, nominative singular cobla, nominative plural coblas)
- couplet (in poetry)
Related terms
- coble m
- coblejar
- coblejador m
References
- Walther von Wartburg (1928–2002), “cōpula”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volume 2: C Q K, page 1159
Spanish
Noun
cobla f (plural coblas)
- (poetry) strophe
Further reading
- “cobla”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014