coautor
Catalan
Etymology
co- + autor
Noun
coautor m (plural coautors, feminine coautora)
- coauthor
Further reading
- “coautor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “coautor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “coautor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “coautor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Romanian
Etymology
From French coauteur.
Noun
coautor m (plural coautori)
- coauthor
Declension
Declension of coautor
| singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|
| indefinite articulation | definite articulation | indefinite articulation | definite articulation | |
| nominative/accusative | (un) coautor | coautorul | (niște) coautori | coautorii |
| genitive/dative | (unui) coautor | coautorului | (unor) coautori | coautorilor |
| vocative | coautorule | coautorilor | ||
Spanish
Etymology
co- + autor
Noun
coautor m (plural coautores, feminine coautora, feminine plural coautoras)
- coauthor
Further reading
- “coautor”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014