ciurecar
Romanian
Etymology
From ciurec + -ar.
Noun
ciurecar m (plural ciurecari)
- piemaker
Declension
Declension of ciurecar
| singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|
| indefinite articulation | definite articulation | indefinite articulation | definite articulation | |
| nominative/accusative | (un) ciurecar | ciurecarul | (niște) ciurecari | ciurecarii |
| genitive/dative | (unui) ciurecar | ciurecarului | (unor) ciurecari | ciurecarilor |
| vocative | ciurecarule | ciurecarilor | ||